Per què una joia mereix un nom propi

Abans de posar nom a una peça, m'agrada observar-ne les línies, el moviment i l'atmosfera. De vegades em recorda un personatge; d'altres, una escena musical o un lloc imaginari.

Un nom no canvia el material d'una joia, però obre una altra manera de mirar-la. «Isolda» suggereix intensitat i drama; «Rienzi» té un ritme diferent. Són invitacions a descobrir la peça, no instruccions per portar-la.

Una història que continua amb tu

M'agrada que cadascú hi pugui trobar una lectura pròpia. Unes arracades que a mi em recorden un escenari poden ser, per a una altra persona, el record d'un viatge o el detall d'un sopar especial.

Els noms francesos, l'òpera, la literatura i el mar conviuen a Ma Meilleure Symphonie. Pots gaudir d'una peça per la seva forma i descobrir-ne la història quan et vingui de gust.